UN METRE PER L´ENSENYAMENT SECUNDARI

L'artista faller Rafael Ferrando ha imaginat el monument faller com un diàleg obert per a escoltar la veu dels qui ens conformem en admirar les propostes creatives. Li agraïm que ens deixe participar i aportar una quota metre en l'esforç col.lectiu per viure la falla de 2006. He elegit l'ensenyament secundari perquè és el món que més conec i perquè crec que ha estat el més abandonat de tots els nivells educatius, malgrat que els alumnes i professors han ocupat els carrers, des de la decàda dels setenta, per a manifestar les reivindicacions en el sistema educatiu.

Sabem ja l'espai educatiu que ens correspon en el conjunt de països de la UE, el que s'ha invertit en educació obligatòria, el nombre d'alumnes que fracassa i els que ni arrivaran a obtenir un graduat escolar. L'informe PISA ens ha pintat un panorama d'objectius educatius que estan a més d'un metre de distància de la realitat actual.

Ara ocupem els últims llocs de les estadístiques, al igual que Malta i Portugal; però el pitjor de tot és que hem anat retrocedint i prou des del 2000 al 2004, en que l'increment del percentatge del Producte Interior Brut destinat a les inversions en educació només havia augmentat en dos centèsimes, del 4,42% al 4,44%.

La Secundària és el sistema educatiu que obri les portes al món laboral i que possibilita que la formació siga un procés d'aprenentatge i de coneixements. Més important que adquirir una titulació universitària és aconseguir una bona competència acadèmica en el nivell d'educació obligatòria.

Potser que l'originalitat de la falla ens il.lusione per mesurar amb el metre de fuster les responsabilitats compartides en cadascú dels fracassos escolars, perquè si els èxits parlen per ells mateixos són molt més eloqüents els silencis dels qui abandonen i dels que tanquen les portes en la integració educativa.

Remei Miralles