Any 1970: “El Retorne”
Des que en 1961 s'havia cremat la Falla en el carrer de Lepanto, havien passat 8 anys sense haver tornat a tindre Festa Fallera en la nostra demarcació.
Les fallas veïnes continuaven plantant-se i cremant-se tots els anys. Però no eren pocs els veïns de la nostra demarcació que en arribar cada any la Festa Fallera sentien enyorança i nostàlgia en notar en falta aquesta festa tan popular i tan arrelada en el nostre barri. Alguns d'aquells veïns van passar a formar part en les comissions confrontants, però eren molts els que es resistixen a ser fallers si no era en la Falla Lepanto-Guillem de Castro-Dr. Monserrat-Plaza de l'Encarnación.
D'una banda en la nostra demarcació existia un sentiment d'orgull per l'antiguitat d'una tradició fallera de les primeres de València. Això donava peu perquè en moltes ocasions s'intentara animar la gent perquè formaren una comissió i tornara a plantar falla.
No era gens fàcil aquesta faena. La major part dels què havien format les comissions anteriors pensaven que això era cosa de jóvens i ja havien donat prou el call. I els jóvens necessitaven a la gent major perquè els guiaren i orientaren i els serviren de suport per a poder encarar semblant aventura.
Els que es van embarcar, gent molt joven en la seua immensa majoria, ho van fer plens d'il·lusió i decidits a afrontar totes les dificultats que isqueren al pas. D'aquestes dificultats al·ludides, la de major importancia, sense dubte, era la d'arreplegar els diners, que en aquell temps era molt escàs. Una altra dificultat al principi era el no poder comptar amb un Casal per a reunir-se i havien de fer-ho en algun bar de la barriada, quasi sempre en el “Aquí Me Quedo”
Molt difícil també va ser el superar el requisit indispensable imposat per la Junta Central Fallera en relació a una Falla Reorganitzada i que consistia a obtindre el vist i plau de les altres Comisions que formaven el sector.
Totes menys una van donar la seua conformitat. La més pròxima a nosaltres, la de Borrull-Turia es va negar rotundament. Aquesta falla ja comptava entre els seus fallers alguns dels veïns de la nostra demarcació i és quasi segur que el negar-se que plantàrem falla en el carrer Lepanto obeïa al desig de no veure disminuir els seus fallers. Però al final, després de molta il·lusió i constància es va a aconseguir el permís i se forma la Comissió.
Per a la fi, després de molta lluita i constància es va a aconseguir el permis i es forma la Comissió. Aquesta la van formar 55 homens, 15 dones i 28 infantíls. |
