Any 1971.-

El cens faller de l'any següent, o siga 1970/71 es va haver incrementat considerablement en la comissió femenina i la infantil, les quals estaven constituïdes per 27 fallers i 49 infantils. En la comissió masculina hi havia altes i baixes però també augmenta en 5 fallers mes i per tant sumaven un total de 38.

Al final de l'exercici, ja en 1971, va ocórrer accidentalment un fet que tingue una repercussió important i decisiva per a la falla. Resulta que la comissió infantil estava davall la tutela de la Falla Lepanto però, per falta de migs econòmics, la Falla no atenia en res a la Comissió Infantil. D'això s'encarregava un xic molt treballador i en moltes aptituds artístiques anomenat Francesc Miquel Lopez Sòria, el qual fea la Falleta, la presentació i tota la festa.

Els pares dels infantils només col·laboraven pagant les quotes i venent molta loteria. I la veritat és que tots estaven contents de com es portava aquell xic. Però estant ja pròxima la Festa de Sant Josep, aquest xic s'intoxique i va haver de ser hospitalitzat i per tant la Comissió es va fer carregue dels xiquets dins de les precàries possibilitats que teníem,

Any 1972.-

Any 1973:

Aquests quatre anys van transcórrer davall la Presidència de Francisco Ferriz i van ser l'època mes critica de superar per les moltes dificultats que hagueren de fer front. És digne d'elogi la tenacitat, la fe, la constància i les ganes de treballar que mostraven aquells fallers, sense exigir res a compte, com no fora la satisfacció que produïx el veure realitat un propòsit tan encomiable. Paco Ferriz i la seua Comissió van consolidar la continuïtat de la Falla Lepanto.

Any 1974

Any 1975.-

En l'exercici 1974/75 va haver-hi canvi de President, Jesús Serrano accepta la responsabilitat de presidir aquesta digna comissió. Les coses continuaven en la mateixa trajectòria poc més poc menys. Això vol dir que continuava havent-hi il·lusió, ganes de treballar i sobretot increment d'altes, increment d'ingressos i pressupost i per tant increment de possibilitats de fer coses que fins aqueix temps no havien fet.

Prompte es planteja el problema d'incapacitat en el casalet. El local que tenien era una planta baixa de mínimes dimensions i per tant insuficient de lloc per a tanta gent. Però en aquell temps tot ens eixia bé i prompte vam donar amb la solució del problema. Resulta que en el núm. 10 de Dr. Montserrat hi havia una planta baixa d'Isabel Cardona, que havia sigut un taller de niquelatges, i per aquell temps la van deixar lliure. En saber-ho, parlem amb la senyora Isabelita, senyora molt amable i simpàtica, que ens volia molt i de seguida vam arribar a un acord i des d'aquell moment tenim l'actual Casal que té mes capacitat de persones.

Any 1976.-

Quan ens vam fer càrrec d'aquest local, vam haver de treballar en ferm per a condicionar-lo i fer-lo habitable, no se podia calcular els anys que cap a que no s'havia pintat, vam haver de tirar barandats. El pis del saló era d'empedrat, tot açò va ser una prova a la qual va respondre tota la comissió admirablement, treballant de forma exemplar. Doncs bé, una de les persones que més es destacava en aquesta brega va ser Joaquim García

Rubio. Es treballava a la vesprada i fins a les tantes de la nit. Un dia, en anar directe a casa, Joaquín, després d'haver-hi estat treballant en el Casal, sofrirà un greu accident en ser atropellat per un automòbil que li cause ferides de molta consideració sobretot en el cap. Va estar hospitalitzat molts mesos i créiem que no se salvava, però al final es va a recuperar. Va eixir la idea que en homenatge i considerant que l'accident s'havia produït a conseqüència d'haver-hi estat treballant en el Casal, li vam posar de nom “El Raco de Ximo”.

Any 1977.-

En aquell temps se millora la il·luminació dels carrers de Lepanto i Dr. Monserrat, es creen recompenses per a premiar i estimular l'activitat fallera i es crea el quadro artístic de teatre, que tub una trajectòria ascendent culminant en la consecució del Primer Premi d'interpretació en el concurs que organitza la Junta central Fallera, en obra còmica de llarga duració titulada “Els Estudiants” corresponent a l'any 1977.

En aqueix any, a més del Premi de Teatre, vam tindre Premi a la Falla, Premi d'Activitat fallera i Premi d'Il·luminació.

Any 1978.-

J Jose Mª Peris i Monrabal va ser el següent president, vènia avalat per una trajectòria fallera admirable, Havia sigut President sis o set anys d'una altra falla i vènia amb il·lusió i ganas de treballar enormes.

Ell va demostrar ser un lluitador en solitari, amb voluntat i fermesa. Un faller amb recursos i tremp com el va demostrar al llarg de tots els anys i en tots els càrrecs que acompliment a continuació fins que la seua salut es va permetre. Però després del primer any de President va a haver de deixar el càrrec.

Any 1979.-

Per a l'exercici 1978/79 torna a la Presidència de la falla Paco Ferriz. És segur que tornava degut d'il·lusió i de propòsits. Sàvia que comptava amb la confiança i adhesió de tots; però la bona predisposició d'anime i els bons desigs van entropessar en una adversitat de gran volum. De l'exercici anterior a aquest van passar de 59 fallers a 37 i de 54 falleres a 55 per tant aqueixa diferència tan considerable van reduir les possibilitats d'ingressos i van disminuir de tal forma que no es podien fer molts miracles.

Any 1980.-

En acabar l'exercici en 1980 va haver-hi quantitat considerable de baixes, el cens de 1980-81 estava format per 28 fallers i 25 falleres i és de realçar l'actitud dels fallers que van aguantar estoicament mostrant una fe i unes ganes de treballar dignes d'elogi.

Paco Ferriz va fer el que devia, intentant adreçar el que estava torçut, però no era gens fàcil i es precisava molt de temps, com aixina va ser.

Quan Acaba l'exercici de1980 deixa el càrrec de President.